La cançó '2085' d'AJR s'endinsa en el viatge introspectiu de reflexionar sobre les pròpies eleccions de vida, el pas del temps i la recerca de la identitat. La lletra suggereix que una persona mira enrere des del futur, contemplant què hauria fet de manera diferent si hagués sabut que el seu temps era limitat. La cançó s'obre amb l'escenari hipotètic de morir als 40 anys, que porta el narrador a qüestionar el valor de les seves accions passades, com escriure cançons en lloc de 'créixer'. Això marca el to d'una cançó que és alhora un lament pel temps perdut i una crítica a la pressió per aconseguir i ser productiu.
El cor, 'És el 2085 i som vells com la merda', juxtaposa una actitud casual, gairebé indiferent ('El que sigui'), amb la profunda consciència que la vida és efímera. La narració de la cançó continua amb el tema del penediment, ja que el cantant reflexiona sobre les oportunitats perdudes i la recerca de ser agradat, fet que, irònicament, va provocar més antipatia. El consell reiterat de 'treballar dur per ara' contrasta amb el consell posterior de no esforçar-se tant, posant de manifest els missatges conflictius que la societat sovint envia sobre l'èxit i l'esforç.
Cap al final de la cançó, la lletra canvia a una lluita més personal amb la identitat. El cantant vol ser ells mateixos, sigui qui sigui, i reconeix que potser és massa tard per esbrinar-ho tot. La cançó tanca amb sentit d'urgència ('You gotta get better, you're all that I've got'), destacant la importància de la superació personal i aprofitar al màxim el temps que tenim. '2085' és un recordatori commovedor que, tot i que no podem canviar el passat, ens podem esforçar per entendre'ns a nosaltres mateixos i viure autènticament el present.