La cançó 'anatomy' de Kenzie aprofundeix en les complexes emocions que envolten una relació tensa amb un pare. La lletra transmet una sensació d'anhel i sentiments no resolts, mentre l'artista lluita amb l'impacte d'aquesta relació en la seva identitat i benestar emocional. Les primeres línies van preparar l'escenari per a una conversa entre Kenzie i un pare que ha estat absent durant un període important. Malgrat el pas del temps, el pare intenta interactuar com si res hagués canviat, la qual cosa només posa de manifest la distància emocional i la incomprensió entre ells.
El cor d''anatomia' utilitza la metàfora de la semblança física per expressar la connexió ineludible que Kenzie sent amb els seus pares, malgrat la seva desconnexió emocional. Ella lluita amb el fet que algú que forma part d'ella biològicament pot ser tan distant emocionalment. La línia 'És només anatomia' suggereix una resignació al vincle biològic alhora que expressa frustració perquè aquest vincle no es tradueixi en una relació significativa. La menció de Kenzie de canviar el nas i els patrons de cites reflecteix els seus intents d'afirmar el control sobre la seva identitat i trencar amb la influència de les accions dels seus pares.
Al llarg de la cançó, Kenzie aborda el dolor de sentir-se poc important a algú que teòricament hauria de preocupar-se profundament per ella. El qüestionament repetit de per què el pare no la troba a faltar tant com ella els troba a faltar, subratlla una necessitat profunda de validació i amor. La cançó és una exploració commovedora de les maneres en què les relacions parentals configuren el nostre sentit de si mateix i com l'absència o la negligència d'un pare pot deixar cicatrius emocionals duradores.