Et vesteixes de negre galàxia llunyana
M'embolcalles de sobte profund i estrany
Et mous ràpidament prenent la meva respiració
Recorrent la teva ruta de retrocés de fe
El començament et va donar una explosió de sobte
La visió dels colors m'inunda, m'encén
Viatjant el teu espai que porto a la meva ment
Deixes reflexions que expressen la meva sort
Qui va descobrir que no en sabia ni la meitat
De l'essència que et fa únic
tan especial, original
va ser la nit, va ser emoció, potser la meva imaginació
que per voler estimar només et cridaves
Et miro des de baix, et quedes llunyà
Vull arrencar els teus desitjos d'un cop
Tu vetlles pel meu vagar des de dalt
Et porto a la pell, m'has cobert d'estrelles
Qui va descobrir que no en sabia ni la meitat
de l'essència que et fa únic
tan especial, original
va ser la nit, va ser emoció, potser la meva imaginació
que per voler estimar només et cridaves
Va ser una espurna, va ser un error
No em pregunteu què sé
que en posar-te el nom d'Andròmeda t'ha donat...
va posar Andròmeda, va posar
Andròmeda