Arabella

La cançó 'Arabella' d'Arctic Monkeys és un ric tapís d'imatges interestel·lars i fascinació romàntica. La lletra dibuixa la imatge d'una dona que és alhora enigmàtica i d'un altre món, captivant el narrador amb el seu encant còsmic. L'ús de descripcions de temàtica espacial, com ara 'botes de pell de caigar interestel·lar' i un 'banyador de plata de Barbarella', suggereix que Arabella no és només una persona sinó una figura fantàstica que encarna les immenses i misterioses qualitats de l'univers. La referència a 'Barbarella' és particularment il·lustradora, ja que al·ludeix al personatge de la pel·lícula de ciència-ficció dels anys 60 que era conegut per la seva destresa sexual i les seves aventures futuristes, i emfatitza encara més la naturalesa seductora i intocable d'Arabella.

El cor de la cançó emfatitza l'impacte que Arabella té en la percepció del món que té el narrador. La posta de sol, un espectacle natural, palideix en comparació amb la bellesa d'Arabella. Aquesta comparació hiperbòlica serveix per il·lustrar la profunditat de l'enamorament del narrador, ja que fins i tot els aspectes més bells de la natura no poden coincidir amb la presència d'Arabella. Les línies repetides 'Podria haver-se acostat a la teva ment i a l'ànima / No pots estar segur' suggereixen una connexió gairebé mística entre Arabella i el narrador, una que és profunda però esquiva, deixant entreveure la possibilitat que tingui un poder inexplicable sobre ell.



Arctic Monkeys, coneguts pels seus jocs de paraules intel·ligents i una narració evocadora, teixeixen una narració a 'Arabella' que es basa al mateix temps en el món físic com elevada pel metafísic. El pont de la cançó, amb les seves referències a 'cigarrets orgànics' i 'coca-cola mexicana', torna Arabella a la terra, presentant-la com una presència tangible amb gustos i hàbits concrets. No obstant això, fins i tot en aquests detalls mundans, hi ha una sensació d'anhel i desig, ja que el narrador vol estar tan a prop d'ella com els objectes amb què interactua. La cançó captura l'essència de l'enamorament, on l'objecte del desig és alhora íntimament conegut i infinitament misteriós, deixant que l'oient reflexioni sobre la veritable naturalesa de l'afer d'Arabella a l'ànima del narrador.