La cançó 'Ascensionism' de Sleep Token aprofundeix en les complexitats de les relacions modernes, la identitat i la recerca de significat en l'era digital. Les lletres suggereixen un anhel de connexió i comprensió, però hi ha un corrent subterrani de manipulació i artificialitat. L'artista sembla adreçar-se a algú que desitja que una parella reflecteixi les seves pròpies expectatives, una 'reflexió' que és alhora un 'engany amarg' i una forma d'alliberament. Aquesta dinàmica posa les bases d'una relació basada en el control i la transformació, on ambdues parts es redueixen a 'maniquí' i 'reina titella'.
El cor de la cançó introdueix un ball a la foscor, una metàfora de la interacció íntima i possiblement destructiva entre els dos personatges. L''enemic perfecte' i els 'dimonis digitals' impliquen una lluita amb conflictes interiors i els aspectes seductors però nocius de la tecnologia. Les imatges de 'diamants als arbres' i 'pentagrames al cel nocturn' evocan una sensació de bellesa d'un altre món barrejada amb simbolisme ocult, cosa que suggereix una transcendència o una fugida de la realitat. Les línies repetides subratllen l'atractiu d'aquest paradís digital, malgrat els seus perills potencials.
La cançó conclou amb la constatació del protagonista que l'objecte del seu desig busca el mateix que ells: la 'redempció' i l''ascensió eterna'. Aquest objectiu compartit, però, sembla que es fa a costa de la seva individualitat, ja que tots dos volen 'desaparèixer'. El títol de la cançó, 'Ascensionisme', deixa entreveure el desig d'elevar-se per sobre del mundà o d'aconseguir un estat d'ésser superior, però la lletra suggereix que aquesta recerca podria conduir a la pèrdua d'un mateix en lloc de la veritable il·luminació.