Vius amb ell, com una estàtua amb ell
Mai una flor, ni un desig prohibit
Que et faci vibrar a la pell
Senyora de qui, un maniquí de paper
Que tem deixar-se emportar
Per por d'arribar-se a trencar
Tornes aquí, sempre tornes a mi
Hi ha als teus ulls un crit callat
Que encara no gosa sortir
M'enganyes ho sé, mai vas saber mentir
Només cal ser la senyora
Perquè no l'amant infidel
Atreveix-te a sentir-te desitjada
Atreveix-te a sentir que hi ha un home al teu llit
Digues que vas somiar desperta, deixa la porta entreoberta
Deixa volar la il·lusió, abans que quedi morta
Atreveix-te a sentir-te ser estimada
Atreveix-te a viure sense pensar en demà
Encara no t'has adonat ni compte
Que vius la vida a mitges
Viu una nit de boja passió alguna vegada