'Baby' de Justin Bieber és una cançó que encapsula la muntanya russa d'emocions associades a l'amor jove i al desamor. Publicada el 2010, quan Bieber era només un adolescent, la cançó es va convertir ràpidament en una pista definitòria de la seva primera carrera, ressonant amb una generació de joves fans. Les lletres expressen la confusió i el dolor d'un primer amor que ha anat malament, una experiència universal que traspassa les fronteres culturals i generacionals.
El cor, amb el seu ús repetitiu de la paraula 'nadó', subratlla el caràcter juvenil de la relació i la ingenuïtat que sovint acompanya els primers amors. El retrat de Bieber d'incredulitat i desesperació per la pèrdua del seu interès amorós és palpable mentre canta sobre fer qualsevol cosa per recuperar-la, inclòs comprar-li qualsevol anell. Això reflecteix una creença comuna en els gestos materials com a forma de reparar una relació trencada, una visió que sovint tenen els joves i els inexperts. La repetició de 'Pensava que sempre seria meva' subratlla el xoc i la negació que comporta el final d'una relació que un suposa que duraria per sempre.
El vers de Ludacris afegeix una capa de nostàlgia, recordant un primer amor als tretze anys. El seu rap descriu la intensitat i la innocència de l'amor jove, on fins i tot les interaccions més senzilles poden semblar emocionants i significatives. La menció de Starbucks i el parc infantil situa el romanç a la vida quotidiana, fent-lo relacionar amb el públic de la cançó. Com que la cançó conclou amb el repetit 'I'm gone', significa l'acceptació del final de la relació, encara que amb una sensació persistent de pèrdua. 'Baby' no és només una cançó pop enganxosa; és una narració de l'amor jove, les seves proves i les lliçons apreses del seu final inevitable.