El 'BATICANO' de Bad Bunny és una cançó que combina temes provocadors amb un relleu reflexiu, mostrant l'estil de reggaeton característic de l'artista amb un toc d'introspecció i comentari social. El títol en si, un joc amb la paraula 'Vaticano' (Vaticà), deixa entreveure la juxtaposició d'allò sagrat i profà que recorre la cançó.
La lletra s'obre amb una declaració atrevida que reconeix la naturalesa potencialment insalubre de la seva música, alhora que s'absoleix de la responsabilitat de l'existència del sexe i la marihuana. Això estableix el to d'un tema que no defuig parlar de temes tabú, però que tampoc pretén ser l'origen d'ells. El cor, amb la seva crida a les 'bellacas' (un terme d'argot porto-riqueny per a dones alliberades sexualment), i la menció d'anar al Vaticà, és una rebel·lió metafòrica contra les normes tradicionals i una abraçada de l'hedonisme. La narració de la cançó oscil·la entre escenes de festa, trobades sexuals i moments d'autoconsciència, on l'artista contempla les seves accions i busca el perdó dels seus pecats.
Bad Bunny també utilitza referències culturals per afirmar el seu domini en la indústria musical i la seva identitat porto-riquenya. Es compara amb Hector Lavoe de la fama de Fania i el futbolista Toni Kroos, destacant la seva destresa i influència. L'última part de la cançó es torna més introspectiva, amb Bad Bunny abordant la hipocresia d'aquells que jutgen els altres mentre tenen comportaments similars. Desafia la idea que cal ser piadosa per creure en Déu i critica els que jutgen en nom de la religió. La cançó tanca amb una súplica reiterada pel perdó diví, suggerint una relació complexa amb la fe i la moral. 'BATICANO' és una cançó que encapsula l'habilitat de Bad Bunny per divertir-se alhora que es relaciona amb temes més profunds del pecat, la redempció i les normes socials.