La cançó de Deftones 'Beauty School' del seu àlbum de 2010 'Diamond Eyes' aprofundeix en temes de la intimitat i l'autenticitat. Les lletres suggereixen una profunda apreciació pel veritable jo d'una persona, més enllà de les capes superficials que presenten al món exterior. Les primeres línies, 'M'agrada quan / Quan et treus la cara / Traieu totes les dents / I porteu-nos a sota', evoquen una sensació de vulnerabilitat crua, on 'treure la cara' es pot interpretar com l'eliminació de la pròpia socialitat. emmascarar i revelar les emocions i la identitat genuïnes.
El cor, 'Et veig tastar / Veig la teva cara / I sé que sóc viu / Estàs caient estrelles / Des del barril dels teus ulls', transmet una sensació de meravella i vivacitat en presència de l'altra persona. . Les imatges de les 'estrelles fugaces' suggereixen quelcom bonic i rar, un moment de connexió que és alhora fugaç i intens. Això també podria ser una metàfora de la inspiració i l'energia que es pot rebre d'estar amb algú que és realment ells mateixos.
Les línies repetides 'Em torna boig / Només em torna salvatge' emfatitzen el poderós efecte que aquesta autenticitat té en l'altaveu. El títol de la cançó, 'Beauty School', podria ser un joc de la idea d'aprendre a veure la bellesa en allò que no és adornat i en allò real, més que en allò construït i artificial. El to suau de la cançó i els paisatges sonors eteris, característics de l'estil alternatiu de metall de Deftones, complementen la naturalesa contemplativa de les lletres, creant un espai perquè els oients reflexionin sobre la bellesa de la connexió humana genuïna.