La cançó 'Bread' d'Anya Nami és una interpretació lúdica i satírica de l'amor universal pel pa i les lluites que comporten les restriccions alimentàries. La lletra expressa un desig gairebé obsessiu de diversos tipus de pa, malgrat les conseqüències negatives a què s'enfronta el protagonista, com la desaprovació familiar i els problemes de salut. La repetició de la paraula 'pa' al cor emfatitza el tema central de la cançó i la fixació de l'artista en aquest aliment bàsic.
La cançó també toca la idea d'indulgència i les pressions socials relacionades amb la imatge corporal i els hàbits alimentaris. Anya Nami il·lustra amb humor el conflicte entre el desig i la responsabilitat, ja que la protagonista reconeix la seva celiaquia, que fa que consumir gluten sigui una mala idea, però no poden resistir la temptació. L'esment de 'diarrea explosiva' i la frase 'va vendre a la meva mare per un tros de pastís' exageren els llargs als quals aniria el protagonista per amor pel pa, afegint una capa d'humor fosc a la narració.
L'estil musical d'Anya Nami sovint incorpora humor i ironia per parlar de temes seriosos. A 'Bread', utilitza una melodia enganxosa i lletres humorístiques per explorar temes de l'addicció, l'autocontrol i les conseqüències d'ignorar la salut d'un per a un plaer momentani. La cançó serveix com a metàfora de la tendència humana a perseguir allò que volem, fins i tot quan sabem que no és bo per a nosaltres, i del conflicte intern que sorgeix d'aquestes eleccions.