A 'ulls marrons*', re6ce aprofundeix en la naturalesa efímera del temps i les complexitats de l'amor i la confiança. La línia recurrent, 'el temps flota en un obrir i tancar d'ulls', subratlla el tema central de la cançó: el pas ràpid del temps i la urgència que crea a les nostres vides. Aquesta línia es repeteix al llarg de la cançó, emfatitzant la rapidesa amb què els moments poden escapar, deixant-nos enfrontar amb les conseqüències de les nostres accions i inaccions.
Les lletres també exploren les lluites de mantenir les relacions enmig de la confusió personal. El narrador qüestiona la sinceritat dels sentiments de la seva parella i pregunta: 'Et creus el que dius quan dius que t'importa?' Aquesta línia reflecteix una inseguretat profunda i un anhel de connexió genuïna. La menció d''amagar-se de les bombes a casa' i 'disparar heroïna' suggereix un teló de fons de caos i comportament autodestructiu, cosa que complica encara més la dinàmica de la relació.
La narració de la cançó està plena d'imatges vívides i d'emoció crua, pintant una imatge d'una història d'amor tumultuosa amb un teló de fons de trastorn personal i social. Les línies 'La vida continua, diu ella des del gratacel' i 'Les llàgrimes cauen i il·luminen el cel nocturn' evoquen una sensació d'enyorança i desesperació, destacant el pes emocional que porten els personatges. El qüestionament repetit de la creença i la confiança en la relació afegeix una capa de vulnerabilitat, fent que l'oient reflexioni sobre la fragilitat de les connexions humanes davant la marxa implacable de la vida.