MARINA, antigament coneguda com a Marina and the Diamonds, és coneguda pel seu so pop distintiu i la seva capacitat per teixir temes complexos en melodies enganxadores. 'Bubblegum Bitch', una cançó del seu àlbum 'Electra Heart' del 2012, és un exemple perfecte del seu estil, combinant una estètica pop de xiclet amb un comentari mordaç sobre arquetips i relacions femenines.
La cançó s'obre amb una declaració d'autoconfiança i una actitud despreocupada davant les percepcions dels altres. La lletra dibuixa la imatge d'una dona que és alhora desitjable i menyspreada, que s'assembla a una nina i una figura pin-up, símbols de la feminitat idealitzada. Tanmateix, hi ha un gir; no li importa l'aprovació dels altres i, en canvi, busca ser adorada segons els seus propis termes. El cor introdueix la metàfora del xiclet com a símbol de l'amor jove: dolç, divertit i, finalment, d'un sol ús. MARINA juga amb aquesta metàfora, suggerint una dinàmica de poder on ella té el control, disposada a 'esclatar' el cor del seu amant, indicant un romanç fugaç i possiblement manipulador.
La cançó també fa referència a 'Electra Heart', una persona adoptada per MARINA per a l'àlbum, que encarna diversos estereotips femenins a la cultura pop. El personatge d'Electra Heart és una crítica a la manera com la societat espera que les dones facin determinats papers. A 'Bubblegum Bitch', aquest personatge és evident en el to juganer però cínic, ja que el cantant navega per les complexitats de la identitat i l'amor. La menció de 'broncejat americà' i de ser el 'gran fan' d'algú es podria veure com un cop d'ullet a la recerca de la fama i el somni americà, afegint una altra capa a l'exploració de la superficialitat i el desig de la cançó. En general, 'Bubblegum Bitch' és una píndola recoberta de sucre, que ofereix una crítica aguda de les expectatives romàntiques i socials amb una xapa brillant i pop.