'Call It Fate, Call It Karma' de The Strokes és una cançó que embolcalla els oients amb una manta de melangia melancolia i pensament introspectiu. Les lletres, presentades amb una sensació de despreniment i una cadència de somni, evoquen un sentiment d'enyorança i un desig de connexió que està fora de l'abast. Les línies repetides 'Puc perdre tot el temps aquí a la vorera? Puc quedar-me a la teva llum només una estona? suggerir un anhel d'estar a prop d'algú, de compartir la seva presència, encara que no signifiqui fer res més que simplement existir al seu costat. El mateix títol de la cançó deixa entreveure una resignació als capritxos del destí o a les forces inexplicables que uneixen o separen les persones.
L'estructura de la cançó, amb la seva melodia suau i gairebé inquietant, complementa el contingut líric, creant una atmosfera d'introspecció i contemplació tranquil·la. Els Strokes són coneguts pel seu so de revival de garage rock i post-punk, però en aquesta cançó adopten un enfocament més suau i experimental. La música, combinada amb la lletra, dibuixa la imatge d'algú que està observant des de la distància, potser massa vacil·lant o incapaç de salvar la bretxa entre ells i l'objecte del seu afecte. Les línies 'No sé res' i 'Alguns recordem i alguns ens queden fora de lloc' es podrien interpretar com un reconeixement de la complexitat de les relacions humanes i de les limitacions de la nostra comprensió.
En definitiva, 'Call It Fate, Call It Karma' és una cançó que ressona amb qualsevol persona que hagi experimentat la naturalesa agredolça del desig no satisfet o la desesperació tranquil·la d'un amor no correspost. És una peça reflexiva que convida els oients a reflexionar sobre les seves pròpies experiències amb l'anhel, la connexió i el paper del destí a les seves vides. The Strokes, a través d'aquesta cançó, ofereix un moment de consol per a aquells que es troben esperant al marge, esperant tenir l'oportunitat d'entrar a la llum del món d'una altra persona, encara que només sigui per un breu moment.