La vida del mariner és un desig, és un desig
Nascut sobre les onades del cor
Navega la mar endins, i mira els que va deixar
Al port sense més amics que la seva il·lusió
Amors de mariner jo no els vull, jo no els vull
Amors que com a escuma vénen i van
Que trenquen en una platja, i aviat es tornen sal
Amant que empresonava la seva llibertat
Qui vencerà, qui vencerà
Els teus mars i tempestes sense naufragar
Mariner, mariner, senders ocults té la mar
Que tan sols els coneixen els homes cansats de navegar
Recorda bon mariner, serè, el teu cos descansarà
Tirant amarres i espelmes darreres, al port de terra o mar
Nostàlgia de terra ferma, la brisa porta, la brisa porta
Volant van les gavines creuant el mar
Les mira des de coberta, empassant-se la seva ansietat
I segueix cosint xarxes de solitud
Qui vencerà
Mariner mariner