'Carmen' de Lana Del Rey és un commovedor retrat d'una jove atrapada en el cicle destructiu de la fama i l'artificialitat. La lletra de la cançó dibuixa una imatge viva de Carmen, un personatge que encarna tant el glamur com la foscor d'una vida viscuda a l'ull públic. La narració de Del Rey és rica en metàfores i referències culturals, creant un complex estudi de personatges musicalitzat.
La cançó s'obre amb una descripció de Carmen com algú que s'enganya a si mateixa amb licors de gamma alta, suggerint una vida de luxe superficial que emmascara qüestions més profundes. Les línies repetides 'No vols ser com jo' i 'Estic morint, estic morint' serveixen com a tornada inquietant, amb Carmen advertint als altres que allunyin del seu estil de vida tot i que hi està atrapada. La juxtaposició del seu encant exterior i la decadència interna que experimenta és un tema central de la cançó. Del Rey sovint explora temes de la fama, la joventut i el somni americà a la seva música, i 'Carmen' no és una excepció, oferint una crítica de com la societat glamoritza el comportament autodestructiu, especialment en les dones joves.
Musicalment, 'Carmen' reflecteix l'estil característic de Del Rey, que combina cordes cinematogràfiques amb un ritme d'influència hip-hop, creant un paisatge sonor malenconiós però de somni. El diàleg francès cap al final de la cançó afegeix un element de tragèdia romàntica, posant èmfasi en el desig d'amor del personatge i els esforços que faria per mantenir-lo. L'ús per part de Del Rey del terme 'llamp blanc' podria ser una metàfora de la naturalesa fugaç i perillosa de la vida de Carmen, així com una referència a la llum de la lluna, un licor d'alta prova produït il·lícitament, que simbolitza encara més l'estil de vida il·lícit del personatge. En general, 'Carmen' és una balada tràgica que recull la dualitat d'una vida que és alhora envejada i compatida, il·luminant les lluites sovint invisibles que poden acompanyar una vida de glamur percebut.