La cançó 'Casca de Bala' de Luciano Queiroz és un retratat vibrant i enèrgic d'una escena de festa raucosa, probablement situada en un bar o en un lloc de trobada local. Les lletres descriuen un grup de joves del camp que vénen a la ciutat i porten el seu propi argot i estil, que inicialment confon la multitud urbana, però finalment condueix a una celebració total. El terme 'Casca de Bala' es pot traduir a 'Bullet Shell' i s'utilitza metafòricament per descriure els individus animats i possiblement rugosos a la festa.
El cor de la cançó, amb el seu atractiu 'Piriri, Pom, Pom! Piriri, Pom, Pom! E Parararará! ' és una representació onomatopeica de la música i el soroll a la festa, contribuint a l’ambient festiu. L'esment de 'Novinhas', un argot portuguès brasiler per a les nenes joves, 'Emocionada' (emocionada) i que vol 'Pegar' (agafar o connectar -se) algú, afegeix la representació de la cançó d'una escena de vida nocturna salvatge i jove. La repetició de 'Só Tem Casca de Bala' posa l'accent en la idea que el lloc està ple de festes durs o 'durs'.
La narració de la cançó es desplega amb els personatges que es dediquen a diverses begudes, des de la cervesa fins a Campari, i la condició que per obtenir un petó, cal ballar. Això pinta una imatge d’un entorn despreocupat on ballar, beure i coquetejar són les activitats principals. La música, probablement Forró, un gènere popular al Brasil conegut pels seus ritmes ballables, té un paper central per mantenir la festa. 'Casca de Bala' capta l'essència d'una animada reunió social on les regles del món exterior són oblidades momentàniament a favor del gaudi i la revelació.