La cançó 'Cassandra' de Taylor Swift aprofundeix en els temes de les advertències ignorades i la traïció social, fent un paral·lelisme amb la figura mitològica Cassandra, que va ser maleïda per pronunciar profecies reals que mai es van creure. La lletra descriu una narració de devastació personal i clam públic, on els intents del protagonista d'advertir o revelar veritats es troben amb hostilitat i, en definitiva, silenci. La Swift utilitza les imatges d'una casa amb una paret esquerdada com a metàfora de l'estat d'esfondrament de la vida i la psique de la protagonista, que intenta esmenar encara que el caos es produeix al seu voltant.
El cor, 'Així, primer van matar Cassandra perquè ella temia el pitjor i va intentar dir-ho a la ciutat', subratlla el destí d'aquells que, malgrat preveure el desastre, són silenciats o ignorats per les masses. Aquest motiu ressona amb sentiments de frustració i impotència, que s'afegeixen a les reaccions violentes i de menyspreu de la multitud quan es diuen veritats. El pont de la cançó, que esmenta la cobdícia i una 'línia de cor cristiana', suggereix una crítica a la hipocresia social i possiblement religiosa, on les postures morals s'abandonen quan són incòmodes.
El retrat de Cassandra de Swift no és només un relat del mite, sinó un comentari sobre qüestions modernes com la supressió de la veritat i la vilipendiació d'aquells que s'atreveixen a parlar-la. El to ombrívol de la cançó i les inquietants repeticions d'incredulitat cap a les advertències del protagonista reflecteixen un cinisme profund cap a les normes i els comportaments de la societat, cosa que la converteix en una declaració poderosa sobre les conseqüències d'ignorar les veritats incòmodes.