La cançó 'Chalo Araujo' de Roberto Tapia és un corrido narratiu, una balada tradicional mexicana que sovint explica una història d'herois, vilans i personatges notables. La lletra relata la vida i la mort d'un home anomenat Gonzalo Araujo, conegut afectuosament com a Chalo, que era un personatge conegut dins la seva comunitat i possiblement vinculat al crim organitzat. La cançó comença amb una nota sombría, que revela que Chalo es va suicidar, la qual cosa és un gir sorprenent i tràgic dels esdeveniments per a algú que era tan ben considerat.
La cançó continua descrivint les associacions de Chalo amb diverses figures notòries, com ara caps de la droga i camarillas criminals, cosa que indica la seva implicació en un estil de vida perillós. Malgrat les seves activitats il·lícites, Chalo és retratat com una persona respectada, amb la lletra que emfatitza la lleialtat i el record que mana dels seus amics. La menció de caravanes i territoris vigilats fa pensar que era un home de poder i influència. A més, la cançó incideix en el seu amor pel 'bestia bo', un eufemisme per a dones boniques, i reconeix les seves nombroses trobades romàntiques i nens.
En els versos finals, la cançó canvia a un to més personal, amb Chalo adreçant-se directament als seus amics, demanant-los que el recordin amb afecte amb música i celebració. La cançó conclou amb un cop d'ullet als corridos escrits sobre la seva vida, consolidant el seu llegat en la tradició de la música popular mexicana. La imatgeria de Chalo assegut amb una cervesa i escoltant un corrido sobre la seva vida, envoltat d'amics, dibuixa la imatge d'un home que va viure la vida en els seus propis termes, amb totes les seves complexitats i contradiccions.