La cançó de KB 'Church Clap', amb Lecrae, és un potent himne que demana un retorn a un culte autèntic i ple d'esperit. La lletra subratlla la importància de la fe genuïna i el poder transformador de l'Evangeli. La petició repetida per 'aquell Déu totpoderós, aquella bona Bíblia, aquesta doctrina de la vella escola' subratlla l'anhel de tornar a les veritats fonamentals del cristianisme, que es veuen com a atemporals i poderoses.
El vers de Lecrae pinta una imatge vívida de les experiències tradicionals de l'església, des de la 'mare de l'església amb el barret de l'església' fins a l'impacte emocional dels himnes i la música d'orgue. Aquestes imatges evocan una sensació de nostàlgia i reverència pel passat, alhora que destaca l'elevació emocional i espiritual que prové de l'adoració veritable. La menció de 'fer màrtirs d'aquests pares i aixecar totes les seves filles per glorificar-lo amb honor' parla del llegat perdurable de la fe i de l'aspecte comunitari del culte.
El vers de KB canvia el focus cap al present, criticant les pràctiques modernes de l'església que prioritzen l'entreteniment per sobre de la substància. Demana sermons arrelats a la bona doctrina i capaços de transformar vides, en lloc de només provocar aplaudiments. La línia 'l'església és l'església quan la paraula és on ens situem' encapsula el missatge central de la cançó: el culte veritable i la vida de l'església s'han de fonamentar en la veritat immutable de l'Evangeli. Aquesta crida al discerniment i al retorn al culte autèntic és un poderós recordatori dels valors fonamentals de la fe cristiana.