'Clandestina (Cocaïna Remix)' d'Emma Péters amb Edmofo i FILV és una narració commovedora que s'endinsa en les històries fosques i sovint no explicades dels afectats pel narcotràfic. La lletra de la cançó s'entrega en francès, cosa que afegeix un element d'intimitat i autenticitat a la narració, ja que Péters és una artista francesa coneguda pel seu estil vocal emotiu i la capacitat de transmetre emocions profundes a través de la seva música. El títol de la cançó, 'Clandestina', que significa 'clandestí' o 'secret' en castellà, deixa entreveure el caràcter ocult i il·legal del tema.
La lletra de 'Clandestina' dibuixa una imatge viva de la petició d'amor d'una dona i la por a l'abandonament. Insisteix que cap home no l'ha tocat, excepte a qui s'adreça, posant de manifest una sensació d'exclusivitat i vulnerabilitat. La repetició de 'La cocaïna, la cocaïna a pris ma famille' és una tornada inquietant que subratlla l'impacte devastador del tràfic de drogues sobre les famílies i les comunitats. La menció de Miami, una ciutat coneguda per la seva connexió històrica amb el comerç de cocaïna, fonamenta encara més la cançó en un context del món real, suggerint que el narrador és un immigrant o refugiat afectat per aquests problemes.
La cançó també toca temes de pèrdua i les dures realitats a les quals s'enfronten els atrapats en el foc creuat de la guerra contra les drogues. Les línies 'Un jour, le feu a pris nos hommes / Parce que d'autres l'ont décidé' (Un dia, el foc va prendre els nostres homes / Perquè els altres ho van decidir) parlen de la violència i les decisions preses per entitats poderoses que en resulten. en el patiment de persones innocents. L'ús de 'gringos' a les lletres apunta a la demanda nord-americana de drogues, que alimenta la violència als països llatinoamericans. 'Clandestina' no és només una història personal de lluita; és un comentari social sobre les conseqüències més àmplies del narcotràfic i el cost humà sovint ignorat.