La cançó de Miguel 'Coffee' és una vívida exploració d'una relació apassionada i íntima, pintada amb metàfores riques i imatges evocadores. La lletra descriu un amor que és alhora intens i tendre, capturant moments de connexió que van des de bromes lúdiques fins a una intimitat profunda i ànima. El tema recurrent de 'cafè al matí' simbolitza la comoditat i la calidesa de despertar-se al costat d'un ésser estimat, un plaer senzill però profund que encapsula l'essència del seu vincle.
La narració de la cançó va teixint a través de diverses etapes de la relació, des de 'joc de paraules' i 'joc d'armes' fins a 'xerrada amb coixins' i 'somnis dolços'. Aquestes transicions posen de manifest la naturalesa dinàmica de la seva connexió, on els moments d'emoció i tensió flueixen a la perfecció en períodes de calma i afecte. La menció d''art de carrer i sarcasme', 'humor groller i alta moda' i 'droga, sexe i polaroids' dibuixa una imatge d'una relació que és alhora nerviosa i profundament personal, plena d'experiències compartides i acudits privats.
L'ús que fa Miguel de metàfores com 'les ànimes velles que troben una nova religió' i 'nedant en aquest pecat, el baptisme' afegeix una capa de profunditat espiritual a la cançó, cosa que suggereix que el seu amor és una forma de salvació i renovació. Les imatges de 'cels de color préssec' i 'dos àngels perduts' emfatitzen encara més la naturalesa eteri i transformadora de la seva connexió. En definitiva, 'Coffee' és una celebració de l'amor en totes les seves formes, des del mundà fins al sublim, capturant la bellesa dels moments compartits i la comoditat de ser realment vist i entès per una altra persona.