La cançó 'Creatures in Heaven' de Glass Animals és una reflexió commovedora sobre l'amor passat i la naturalesa agredolça dels records. La lletra transmet una sensació de nostàlgia per una època en què l'amor era pur i sense càrrega, comparant l'experiència amb ser 'criatures al cel'. La frase repetida 'tres del matí' crea un escenari d'intimitat i vulnerabilitat, suggerint moments de proximitat que són tant estimats com inquietants. La cançó captura la complexitat de mirar enrere una relació que era profundament significativa, però reconeixent el dolor que comporta la seva pèrdua.
Les imatges utilitzades al llarg de la cançó, com ara 'diamants a la foscor' i 'sang falsa barata', afegeixen una capa de surrealisme a la narració, pintant una imatge d'un amor que era intens i potser tumultuós. El contrast entre els moments tendres compartits i l'eventual desamor es subratlla amb la lletra 'em va tenir tan a prop que em vaig trencar en dos'. Aquesta metàfora parla de la naturalesa aclaparadora de la connexió i del sentiment posterior d'estar incomplet sense l'altra persona.
La cançó també toca el tema de les oportunitats perdudes i les paraules no pronunciades, amb la frase 'mai va dir que jo també t'estimava'. Reflexiona sobre el penediment de no expressar completament els sentiments quan hi havia l'oportunitat. La tornada 'Crec que no m'adono / quant et trobo a faltar de vegades' serveix com un recordatori inquietant de l'impacte durador de l'amor passat. En general, 'Criatures al cel' és una oda malenconiosa a la innocència i la intensitat de l'amor jove i la impressió duradora que deixa a les nostres vides.