La cançó 'Curses' de The Crane Wives és una commovedora exploració de la confusió interior, la vulnerabilitat emocional i l'anhel de consol enmig del caos. La lletra dibuixa una imatge viva d'una ment en flames, lluitant amb emocions intenses i buscant refugi. Les imatges recurrents del foc i la crema simbolitzen l'estat mental i emocional del protagonista, on cada paraula i pensament se sent com encendre, encendre més angoixa. La petició perquè un ésser estimat es quedi i proporcioni comoditat quan 'les parets comencen a cremar-se' subratlla la necessitat de connexió humana per sufocar l'incendi intern.
La casa de la cançó serveix com a metàfora poderosa del jo. Descrita com una elegia, suggereix una sensació de dol pel que una vegada va ser, ara ple de fantasmes i restes del passat. Les teranyines i els ossos del pati del darrere evoquen una sensació d'abandonament i decadència, reflectint el paisatge interior del protagonista. La reiterada petició de l'ésser estimat per quedar-se quan la casa 'no se sent com a casa' posa de manifest la lluita per trobar un sentiment de pertinença i pau dins d'un mateix.
El cor, amb la seva inquietant tornada de 'cendras, cendres, pols a pols', al·ludeix a la inevitabilitat de la decadència i a la lluita universal contra els dimonis interiors. El diable que persegueix tant el protagonista com el seu ésser estimat suggereix lluites compartides i l'esperança de la redempció mútua. El desig de 'reposar les meves malediccions per descansar' i 'fer misericòrdia de mi' parla de l'anhel de perdó, l'acceptació d'un mateix i l'esperança d'alliberar-se del conflicte intern implacable. L'emoció crua i les imatges vives de la cançó ressonen profundament, capturant l'essència de la fragilitat humana i la recerca de la curació i la comprensió.