'Dagger' de Slowdive és una cançó d'una bellesa inquietant que aprofundeix en els temes de l'amor, el dolor i les complexitats de les relacions humanes. La lletra dibuixa una imatge d'una 'noia del sol' que es troba en un estat de vulnerabilitat, somiant sola i aparentment inconscient del dolor que pateix. El narrador s'identifica com el seu 'punyal', una metàfora que suggereix que alhora és un company proper. i la font del seu dolor. Aquesta dualitat capta l'essència de les relacions íntimes on un pot ser alhora un protector i un causant de danys, sovint sense intenció.
La menció recurrent de 'el món està ple de soroll' implica una sensació de pressions i distraccions externes aclaparadores que poden infiltrar-se i afectar les relacions personals. El narrador escolta aquest soroll constantment, indicant una possible lluita per mantenir el focus o la connexió amb la 'noia del sol'. La frase 'Vaig pensar que t'havia sentit xiuxiuejar' seguida de 'Passa tot el temps' suggereix una ruptura de la comunicació o l'anhel d'un signe d'afecte que es perd o s'imagina. Aquesta línia recull la incertesa i l'anhel de tranquil·litat en la relació.
L'atmosfera de la cançó és reflexiva i ombrívola, amb el so shoegaze característic de Slowdive que proporciona un teló de fons de somni a les lletres commovedores. El xiuxiueig suau de 'T'estimo quan somriu' entre la conversa de punyals i ferides ofereix una mica d'esperança i afecte, tot i que la relació sembla estar plena de malentesos i ferides. La frase 'No t'he perdut realment, només la vaig perdre durant un temps' parla de la naturalesa transitòria dels conflictes i de l'esperança de reconciliació.