'Dial Drunk' de Noah Kahan és una reflexió commovedora sobre la lluita per passar d'una relació passada, els comportaments autodestructius que poden acompanyar el desamor i la dificultat de perdonar-se. El narrador de la cançó lluita amb la necessitat de contactar amb un ex-amant mentre està sota la influència, un escenari amb el qual molts es poden relacionar com un moment de vulnerabilitat i debilitat. L'acte repetit de 'marcar borratxo' serveix com a metàfora de la incapacitat de deixar-se anar, tot i saber que la connexió s'ha trencat i l'altra persona ha marxat.
Les lletres revelen un profund sentiment de penediment i autoconsciència, ja que el narrador reconeix la vergonya de les seves accions i la transformació que han sofert des que la relació va acabar. La transformació no és positiva; passa de 'encantador a alarmant', cosa que suggereix una pèrdua de control i un descens a una versió més fosca d'un mateix. La cançó també toca el tema més ampli de la joventut i els errors comesos durant aquest temps, que sovint es veuen amplificats per l'alcohol i la solitud. L'esment de 'semàfors i una ràdio transmisora' evoca la sensació d'estar atrapat en un moment, incapaç d'avançar, amb només l'estàtica d'una ràdio per a companyia.
La narració de Kahan és vívida i personal, i la narració de la cançó culmina amb una interacció amb la policia, il·lustrant encara més les conseqüències de les accions del narrador. La desesperació és palpable, ja que el narrador ofereix 'canviar la meva fe' o 'besar la insígnia' només per tenir l'oportunitat de fer aquesta trucada, destacant la irracionalitat que pot acompanyar el desamor. 'Dial Drunk' és una representació crua i honesta del dolor d'aferrar-se al que s'ha perdut i de les ferides autoinfligudes de negar-se a curar.