La cançó de Will Wood and The Tapeworms 'Dr. Sunshine Is Dead' aprofundeix en les complexitats de l'autopercepció i la por al desconegut. La lletra s'obre amb el protagonista qüestionant la seva nova por a la foscor, suggerint una lluita metafòrica amb els seus dimonis interiors o incerteses. La foscor aquí simbolitza els aspectes desconeguts d'un mateix, mentre que la llum representa la claredat i la comprensió. La lluita del protagonista per adaptar-se a la llum indica una dificultat per acceptar o comprendre el seu veritable jo.
Les línies recurrents, 'No sóc el sol, no sóc la Lluna a la nit', emfatitzen una sensació de crisi d'identitat. El protagonista se sent perdut, incapaç d'identificar-se amb els símbols de llum i guia. Això reflecteix un dilema existencial més profund, on l'individu se sent en un espai liminal, ni aquí ni allà. L'esment de la visió comercial per a la intuïció suggereix un canvi de confiar en la validació externa a confiar en els propis instints interiors, fins i tot si això significa enfrontar-se directament a les pors.
La cançó també toca el concepte de temps i el seu impacte en la pròpia identitat. Les línies, 'El futur ha de saber on has estat / El passat prediu l'estat en què et trobes', destaquen la naturalesa cíclica del temps i com les experiències passades configuren les realitats actuals. La decisió del protagonista de ser el seu propi sol i la seva lluna significa un viatge cap a l'autoacceptació i l'autosuficiència. Al final de la cançó, hi ha una sensació d'empoderament, ja que el protagonista decideix enfrontar-se a les seves pors i incerteses, abraçant el seu veritable jo, encara que signifiqui mantenir-se despert per enfrontar-se als seus malsons.