Jo no endevino el meu futur
Només estic
Tan insegur
A la nit fosca
Vaig a caminar
Per poder suportar
El meu crit trist
I les ganes de plorar
I fins i tot el meu pare
No em va entendre
No va voler saber
Del meu existir
Entendre el que sentia
Per poder-me comprendre
Vaig voler formar
Una bonica llar
Només pel meu
I la meva triada
On pogués veure
El Sol néixer
I no veure mai
Morir la pau
Doncs tinc amor per donar
I moltes ganes de viure
Però el vendaval
Tot va destruir
El meu somriure alegre va entristir
I en deixar-me la fortuna
Tot va acabar per a mi
lletres de lluita de classe