Si els vents t'obeeixen, si la mar per tu calla
Per què hi ha homes que diuen que tu no vius?
Si la terra tu la regues amb la pluja del cel
Per què hi ha homes que dubten tant de tu?
És el meu anhel que les flors diguessin als homes
Per quines mans totes elles van ser creades
Sens dubte entendrien que sense tu no existiria
El més bell que al món puguin veure
No veieu l'aigua fluir
Amb la qual tu assossegues la set que empresona la teva boca
I l'ombra d'un arbre la qual us regala descans
Doncs aleshores per què et preguntes si hi ha un creador
Si vols vés-te a comptar
Cada estrella que il·lumina el que és negre d'un cel immens
Si no pots, confessa que Déu és real, no és un conte
És que és tan gran, no es pot negar
Jo sé que Ell viu
Doncs ho veig al riure d'un nen quan vaig passant
I en sentir el bram del mar que em diu cantant
Que hi ha un Déu veritable que va fer tota la creació
No veieu l'aigua fluir
Amb la qual tu assossegues la set que empresona la teva boca
I l'ombra d'un arbre la qual us regala descans
Doncs aleshores per què et preguntes si hi ha un creador
Si vols vés-te a comptar
Cada estrella que il·lumina el que és negre d'un cel immens
Si no pots, confessa que Déu és real, no és un conte
És que és tan gran, no es pot negar
Jo sé que Ell viu
Doncs ho veig al riure d'un nen quan vaig passant
I en sentir el bram del mar que em diu cantant
Que hi ha un Déu veritable que va fer tota la creació