'Euclid' de Sleep Token és una exploració inquietant de l'agitació interior, la memòria i la transformació. La cançó s'obre amb una petició d'un breu respir, ja que el narrador descriu sentir-se com un 'quitrà espès a l'interior cremant'. Aquesta metàfora vívida marca el to del pes emocional que porta tota la cançó. La menció d'un 'fantasma al passadís somrient' i un 'cap pesat que no para de girar' suggereix una presència inquietant d'experiències passades o lamenta que el narrador no pugui escapar. Les imatges d'una 'autopista oberta' i d'un 'carril del capvespre' evoca una sensació de viatge i transició, deixant entreveure el desig de claredat i tancament.
El cor revela una capa més profunda de la lluita del narrador, mentre lluiten amb una vida que sembla 'fills' i un passat que s'aixeca en un 'sostre buit'. La línia 'Però al revés ets tota la meva simetria' introdueix la idea d'un altre significatiu que representa l'equilibri i l'estabilitat. Aquesta persona es descriu com un 'paral·lel' on el narrador 'posaria la meva vida', indicant una connexió profunda. Tanmateix, el narrador també reconeix la possibilitat que les 'ales' d'aquesta persona no trobin el 'cel' i es compromet a fer-lo caure 'com un antic passat', cosa que suggereix una voluntat de sacrificar-se pel seu ésser estimat.
El pont i els versos finals de la cançó aprofundeixen en temes de memòria i canvi. El narrador recorda les 'fulles de tardor' i els 'antigues marquesines' que solien posar a sota, simbolitzant un temps d'innocència i pau. Tanmateix, la nit ara 'et pertany', cosa que indica un canvi de propietat d'aquests records i experiències. El narrador reconeix la necessitat de convertir-se en 'algú nou', cosa que significa una transformació o un renaixement. Les línies de tancament, 'Els blancs dels teus ulls es tornen negres a la poca llum' i 'ens enredem sense parar com amants entrellaçats', evoquen una sensació de finalitat i acceptació del final d'una relació. La petició repetida de 'la nit' subratlla el desig d'un últim moment de connexió abans de deixar-se anar.