La cançó de Noah Kahan 'Everywhere, Everything' és una reflexió commovedora sobre l'amor i la mortalitat, amb el teló de fons d'un món en decadència. Les lletres transmeten una sensació d'urgència i un desig d'aferrar-se a l'amor davant la decadència inevitable i el pas del temps. Kahan utilitza imatges vívides per il·lustrar la profunditat del compromís en una relació que és massa conscient de la seva naturalesa finita.
Les línies inicials van marcar el to de la cançó, reconeixent els reptes de l'any passat i plantejant una pregunta capritxosa sobre la supervivència en una pel·lícula de terror. Aquesta metàfora suggereix una sensació de vulnerabilitat i la imprevisibilitat de la vida. Aleshores, la cançó passa a un espai més íntim, amb les imatges de dos cossos amb cicatrius que troben consol en la presència de l'altre. La pantalla d'entrada serveix com a símbol d'escapament i d'experiències compartides, tot i que el món exterior s'està destrossant.
El cor és una poderosa declaració d'amor que transcendeix la vida mateixa, amb Kahan expressant el desig de romandre connectat amb el seu ésser estimat fins al final. La repetició de la frase 'A tot arreu, tot' posa l'accent en la naturalesa global d'aquest amor. La cançó, finalment, capta la bellesa d'abraçar l'amor plenament, sense por, tot i saber que tot és transitori. És un recordatori per valorar els moments que tenim i les connexions que fem, ja que són els que donen sentit a la nostra existència.