La cançó 'fantasmes' de Humbe és una reflexió commovedora sobre la memòria, la pèrdua i l'impacte perdurable dels éssers estimats que han mort. El títol, que es tradueix a 'fantasmes' en anglès, prepara l'escenari per a una exploració lírica de la presència inquietant del passat a la nostra vida quotidiana. L'artista utilitza la metàfora dels fantasmes no com a entitats sobrenaturals, sinó com a records vius que perduren en els espais que abans van omplir aquells que estimem.
lluir la toki lyrics
La lletra s'obre amb una reticència a despertar d'un 'gran somni', cosa que suggereix un desig de romandre en un estat de negació o escapar del dolor de la realitat. L'esment dels records 'que passen per la jugular' implica que aquests records no són només pensaments a nivell superficial sinó experiències profundament emocionals i potser doloroses que es senten amb intensitat. El cor reforça la idea que els 'fantasmes' de la casa no són esperits literals, sinó poderosos records de 'bons temps' i 'temps llunyans'. Aquest sentiment és un tema habitual a les cançons que tracten el dolor i la nostàlgia, on el passat és alhora una font de consol i pena.
A mesura que avança la cançó, Humbe toca temes de la mortalitat i la inevitabilitat de la mort, amb referències als voltors 'que augurin la mort' i la noció d'esdevenir etern. Les imatges de fotos que omplen marcs com un museu personal suggereixen una vida recordada i celebrada a través de les restes deixades. L'artista expressa un profund anhel de tornar a estar a prop dels difunts, encara que només sigui per 'una última copa'. La línia repetida 'Perdón que me tenga que ir' es podria interpretar com la veu del difunt que demana disculpes per marxar o dels vius que demana perdó per seguir endavant. La cançó tanca amb una acceptació del silenci i el buit que segueix la pèrdua, però també reconeix el ric tapís de sentiments i experiències compartides amb els difunts.
L'estil musical d'Humbe sovint combina lletres emotives amb influències pop i indie contemporànies, creant un paisatge sonor que complementa la naturalesa introspectiva de les seves cançons. 'fantasmes' és un testimoni de la seva capacitat per elaborar narracions profundament personals que ressonen amb els oients que han experimentat pèrdues similars. A través de la seva música, Humbe ens convida a enfrontar-nos als nostres propis 'fantasmes' i trobar consol en els records que configuren les nostres vides.