'First Love / Late Spring' de Mitski és una exploració commovedora de la vulnerabilitat emocional i les complexitats de l'amor i la independència. La lletra de la cançó transmet un profund sentiment d'anhel i contradicció, mentre l'artista lluita amb el desig d'intimitat i la por a les seves conseqüències. La música de Mitski sovint aprofundeix en temes de la identitat, l'emoció i l'experiència humana, i aquesta cançó no és una excepció, mostrant la seva capacitat per articular els matisos de sentir-se perdut i aclaparat.
Les primeres línies de la cançó marcaven un to melancòlic, amb el 'forat negre de la finestra' que suggereix un buit o absència, i la 'brisa nocturna' que porta 'alguna cosa dolça, un presseguer' que introdueix una sensació d'enyorança i desig inabastable. La frase 'Wild women don't get the blues' és especialment sorprenent, ja que juxtaposa la idea d'una dona d'esperit lliure i indómita amb la vulnerabilitat d'algú que 'plora com un nen alt'. Aquest oxímoron captura el conflicte intern entre voler semblar fort i la necessitat humana natural d'expressar el dolor.
El cor de la cançó és una súplica per la distància, amb Mitski demanant que la deixin sol perquè se sent ofegada per la intensitat de les seves emocions ('No puc respirar'). La frase japonesa 'mune ga hachikire-sōde' es tradueix com 'el meu cor sent que es va a esclatar', emfatitzant l'impacte físic del seu estat emocional. Les imatges d'estar en una cornisa suggereixen estar a la vora de prendre una decisió que canviï la vida, impulsat per les paraules d'un ésser estimat. La sol·licitud reiterada 'Digues-me que no, perquè pugui tornar-hi a gatejar' revela una por profunda a la vulnerabilitat i el desig de retirar-se a un lloc segur, encara que això signifiqui sacrificar el potencial d'amor i connexió.