'Fishtail' de Lana Del Rey és una commovedora exploració de la vulnerabilitat emocional i les complexitats d'una relació on una parella desitja la tristesa de l'altra. El títol de la cançó en si, 'Fishtail', podria ser una metàfora d'alguna cosa bonica però relliscosa i difícil d'entendre, com la dinàmica de la relació que descriu. Les lletres de Lana sovint aprofundeixen en temes de l'amor, la nostàlgia i la malenconia, i 'Fishtail' no és una excepció, ja que teixeix una narració d'anhels i necessitats emocionals insatisfedes.
La línia repetida 'Me volies més trist' suggereix una parella que potser troba una mica d'atractiu en el dolor de Lana, o que se sent més còmode quan es troba en un estat de vulnerabilitat. Aquest desig per la seva tristesa podria ser una manera perquè la parella se senti necessària o per mantenir el control de la relació. La imatgeria de trenar els cabells, un gest típicament íntim i de cura, es juxtaposa a la condició de cura genuïna, la qual cosa implica que els afectes de la parella són condicionals o poc sincers. Les referències a 'palmeres en blanc i negre' i 'technicolor' contrasten la manera com Lana percep el món i la realitat a la qual s'enfronta, indicant un desig de veure les coses amb més claredat sense les ulleres de color rosa de l'amor.
La cançó també incideix en la idea d'escapament i la reticència a enfrontar-se frontalment als problemes, com es veu a les línies 'Sé que tenim problemes, penso abordar-los un altre dia'. Les lletres introspectives de Lana, combinades amb el seu so somiador i melancòlic característic, creen una atmosfera inquietant que encapsula la sensació d'estar en una relació on el benestar emocional d'un no és totalment recolzat o entès per la seva parella.