Vaig trobar una flor, un dia, al camí
Que va aparèixer pansida i esfullada
Ja gairebé pàl·lida, ofegada en un sospir
Me la vaig endur al meu jardí per cuidar-la
Aquella flor de pètals adormits
A qui cuido avui amb tota l'ànima
Va recuperar el color que havia perdut
Perquè va trobar un cuidador que la regés
Li vaig anar posant una mica d'amor
La vaig anar abrigant a la meva ànima
I a l'hivern, li feia calor
Perquè no es faci malbé
D'aquella flor, avui, l'amo sóc jo
I he promès cuidar-la
Perquè ningú li robi el color
Perquè mai se'n vagi
D'aquella flor, van sorgir tantes coses
Va néixer l'amor que ja s'havia perdut
I amb la llum del Sol, se'n va anar l'ombra
I amb l'ombra, la distància i l'oblit
Li vaig anar posant una mica d'amor
La vaig anar abrigant a la meva ànima
I a l'hivern, li feia calor
Perquè no es faci malbé
D'aquella flor, avui, l'amo sóc jo
I he promès cuidar-la
Perquè sempre estigui a prop meu
Perquè mai se'n vagi