La cançó 'Fool' de Cavetown s'endinsa en l'agitació emocional de l'amor no correspost i la lluita per la pròpia identitat. Les lletres expressen una sensació d'inutilitat en la recerca d'un amor que sembla ser unilateral. La repetició de 'Només sóc un ximple' i 'Només ets un ximple' suggereix una pretensió mútua en una relació en què les dues parts no són honestes ni amb elles mateixes ni entre elles. El protagonista és conscient de la infructuïtat del seu afecte ('perseguint res de gran'), tot i així continuen dedicant-se a aquesta recerca, destacant la naturalesa irracional de l'amor i l'afecció.
La cançó també toca temes de nostàlgia i la dificultat de créixer. Les referències a estar 'encallat el 2013' i no entendre el propi cos suggereixen un anhel per la senzillesa de la infància i una resistència als canvis que comporta la maduració. La menció d'activitats mundanes, com parlar per telèfon a la nit i anar en bicicleta a l'escola, evoquen una sensació d'intimitat quotidiana i la comoditat que es troba a la rutina, fins i tot enmig de la confusió emocional. Aquests detalls creen una imatge viva del món interior del protagonista, ple de tendresa i dolor.
Finalment, l'estructura de la cançó, amb la seva suau melodia i les seves tornades repetides, reflecteix el caràcter cíclic dels pensaments del protagonista i el cicle continuat d'esperança i decepció. Les línies de tancament, 'Mira't al mirall, estimo aquell noi / no facis mal al meu estimat, no facis mal a la meva alegria', suggereixen un moment d'autoacceptació i una petició d'autoconservació malgrat el dolor dels sentiments no recíprocs. . El 'Fool' de Cavetown és una reflexió commovedora sobre les complexitats de l'amor, la identitat i el pas del temps.