La cançó de Luke Hemmings 'Garden Life' s'endinsa en les complexes emocions de la dependència, la pèrdua i la introspecció, embolicades en un paisatge metafòric. La lletra s'obre amb un fort contrast entre el parlant i el subjecte, semblant a un coixí en una habitació fosca, suggerint una relació on l'un proporciona comoditat i l'altre, una foscor envoltant. Això estableix el to d'una narració que explora les empremtes emocionals profundes que deixen les relacions íntimes.
Les imatges recurrents d'un jardí i un salze plorant simbolitzen el creixement i la tristesa entrellaçats. El salze plorant, sovint associat al dol, representa el tema de la cançó, mentre que el parlant es compara amb l'alcohol, indicant una influència tòxica però seductora que impregna la vida del subjecte. Aquesta metàfora s'estén als efectes de l'alcohol, que poden calmar i devastar, reflectint la naturalesa dual de la seva relació. La pregunta 'Què ve després de mi?' repetit al llarg de la cançó, subratlla una inquietant incertesa sobre el futur i les conseqüències de les seves vides entrellaçades.
La cançó també toca temes més amplis de l'angoixa existencial i la recerca de sentit, com es veu en línies com 'Turn off the evening news' i 'The train is leaving/Won't wait for you'. Aquestes lletres suggereixen un desig d'escapar de les realitats aclaparadores del món i un reconeixement commovedor de la marxa implacable de la vida. Hemmings utilitza la narrativa personal per reflexionar sobre les condicions humanes més grans, fent de 'Garden Life' una peça reflexiva sobre els impactes de les nostres relacions més properes i els canvis inevitables que experimenten.