'Gloria' de Laura Branigan és una cançó que recull l'essència de la recerca d'identitat i sentit d'una dona enmig del caos de la vida. Llançada el 1982, la cançó es va convertir en un èxit internacional i es caracteritza per la seva potent veu i el seu ritme de synth-pop. L'entrega de la lletra per part de Branigan afegeix una sensació d'urgència i profunditat al personatge de Gloria, que sembla ser una dona atrapada en el remolí de la seva pròpia existència.
La lletra de 'Gloria' suggereix una narració d'una dona que està constantment en moviment, perseguint algú o alguna cosa que segueix sent esquiva. Les línies repetides 'Ara sempre estàs fugint' i 'Corrent darrere d'algú' dibuixen una imatge d'un esperit inquiet. Els consells per 'alentir la velocitat' i els avisos d'una possible 'avaria' impliquen que l'estil de vida de Gloria és insostenible i pot conduir a l'autodestrucció. El cor, amb la seva inquietant pregunta 'Són les veus al teu cap, trucant a Glòria?' insinua una lluita interna, cosa que suggereix que la Glòria pot estar perdent el contacte amb el seu propi sentit de si mateix enmig del soroll de les expectatives i pressions externes.
La cançó també toca temes de la soledat i la recerca d'una connexió genuïna. Tot i que 'tothom et vol', hi ha una commovedora sensació d'aïllament a la frase 'Per què no crida ningú?' Aquesta contradicció posa de manifest el buit que pot acompanyar la popularitat o la fama superficials. L'esment de 'l'àlies amb el qual has estat vivint' suggereix a més que Gloria ha presentat una façana al món, una que potser l'hauria allunyat del seu veritable jo. Al final, 'Gloria' és un potent himne sobre l'experiència humana, la recerca de l'autenticitat i el coratge d'enfrontar-nos a les veus que ens criden a examinar qui som realment.