La cançó de la Wehrmacht 'Goreflix' aprofundeix en la macabra fascinació per la violència gràfica i l'horror. La lletra dibuixa una imatge vívida d'algú que és addicte a l'emoció visceral de veure actes brutals de violència. Les primeres línies, 'Addicte a l'horror, m'encanta veure la sang', marquen el to de tota la cançó, destacant l'obsessió del protagonista pel gore i la mort. Aquesta addicció no és només un interès passiu sinó quelcom que els excita i els energitza, tal com indica la frase 'L'emoció corre per les meves venes'.
lletres d'elvira en anglès
El cor amplifica aquesta fosca fascinació, enumerant diverses formes de violència com ara assassinats, apunyalaments i matances. El protagonista troba diversió en aquests actes, la qual cosa és un reflex inquietant de la insensibilitat que poden arribar a ser algunes persones davant la violència. La menció de 'si paguen als sicaires per matar víctimes amb les seves armes' afegeix una capa de realisme a la cançó, cosa que suggereix que aquesta fascinació no només es limita a representacions de ficció sinó que també s'estén a la violència del món real.
Les imatges de la cançó són gràfiques i inquietants, amb línies com 'Els caps tallats aquí, les tripes mastegades allà dalt' i 'Els ulls escanegen la pantalla amb aquella mirada vil i enmalaltida'. Aquestes descripcions serveixen per emfatitzar el caràcter grotesc de l'obsessió del protagonista. La cançó conclou amb una acceptació esgarrifosa d'aquesta addicció, afirmant: 'Mentre hi hagi adisme, raspats i gore desordenat, ni tan sols m'importarà'. Aquesta darrera línia subratlla la profunditat del despreniment del protagonista de les emocions humanes normals i la seva completa immersió en un món de violència i horror.