La cançó 'Hands To Heaven' de Breathe és una balada commovedora que aprofundeix en temes d'amor, separació i enyorança. La lletra dibuixa la imatge d'un moment tendre i íntim entre dos amants que s'enfronten a la inevitabilitat de la separació. Mentre el narrador observa la seva parella a la llum suau de la lluna, hi ha un profund agraïment per l'amor que comparteixen, que es palpa en la 'tendresa' de l'afecte de la seva parella. La sortida imminent es troba amb una petició de força, reconeixent la dificultat d'acomiadar-se.
El cor, amb la seva crida a 'alçar les mans al cel i pregar', reflecteix una esperança de retrobament. És una poderosa expressió del desig de mantenir la connexió que tenen, fins i tot davant la separació. La repetició d'aquesta súplica al llarg de la cançó subratlla la profunditat de l'anhel del narrador de mantenir el seu vincle. Els versos descriuen el confort físic i emocional que el narrador troba en la presència de la seva parella, destacant el dolor que comportarà la seva absència. La imatgeria de les llàgrimes i les paraules d'amor xiuxiuejades afegeixen el pes emocional de la cançó, transmetent una sensació de vulnerabilitat i la cruesa dels seus sentiments.
Quan la cançó conclou amb el narrador que ha de marxar, la repetició del cor serveix d'adéu agredolç. La menció de fer maletes i acomiadar-se porta la història al seu final inevitable, deixant als oients una sensació d'empatia per la situació del narrador. La cançó recull l'experiència universal d'haver de separar-se d'un ésser estimat i l'esperança que l'amor pot perdurar malgrat la distància i el temps.