La cançó 'HAY LUPITA' de LOMIIEL s'endinsa en una atmosfera coqueta i seductora, utilitzant un llenguatge col·loquial i directe que reflecteix un joc d'atracció entre el narrador i la Lupita. La repetició constant de frases com 'dame cinturita' suggereix una dansa o un enfocament físic alhora lúdic i provocador. La lletra juga amb la idea de la temptació i el desig, on Lupita és retratada com un objecte de desig que el narrador intenta persuadir amb insistència i amb un toc de picardia.
L'ús d'expressions com 'órale, güey' afegeix un sabor cultural específic, apuntant a un context llatí on el coqueteig i l'argot local es barregen. Aquestes expressions no només serveixen per donar autenticitat i color local a la cançó sinó que construeixen la personalitat dels personatges dins la narració de la cançó, mostrant un joc de rol on tant el narrador com la Lupita gaudeixen d'aquest intercanvi atrevit i una mica transgressor.
Musicalment, 'HAY LUPITA' incorpora dembow, un ritme llatí que complementa els temes de la dansa i la seducció. En esmentar-se a si mateix a la cançó, LOMIIEL no només s'estableix com a creador, sinó que també se situa al centre de l'experiència musical, convidant els oients a sentir l'energia i el ritme que produeix i canta. Aquest enfocament autoreferencial reforça la connexió entre l'artista i el seu públic, fent de la cançó una experiència més personal i vibrant.