Per si no tornem a parlar mai més
I els meus ulls preferits no em tornen a mirar
Ho faig per quan vull recordar-te
Del teu boig que t'estimava de debò
I no vaig a actuar dur, no vaig al davant
Aquí tothom sap que ploraré per tu, et trobaré a faltar, sí
Aquí no hi ha res a amagar
Però hi ha un parell de coses que vull treure del meu pit
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, no sap res
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, tothom ho sap
Diuen que saben, no saben res (ni tan sols parlant)
Hem discutit, em costa expressar-me
Ja coneixeu totes les meves mancances
També he de suportar les teves coses
Però no em va passar pel cap la idea de rendir-me
I quina llàstima, les parelles ja no duren, duren una mica
Queda poca gent gran, que ens pot explicar els seus trucs
Com puc veure la sortida del sol amb tu la resta de la meva vida?
I, nena, no tinc la resposta a això
Però igualment volia les teves qualitats i defectes
Tot es fa més difícil amb el temps
Però no tothom està preparat per a això
I no et culpo, la vida que portem no és per a tothom
La premsa, les xarxes, les pressions del grup
Estar lluny és més difícil, més fàcil junts
Treballem sense parar, però fins a quin punt?
Estar al nostre petit camp
Val més que tots els diners i la fama
Despertar-te i veure't al meu costat
Em fa no voler sortir del llit
Ei, totes les meves cançons són per a tu, d'Afrodisíaco
Tothom ho sap, això no és el punt
No puc deixar de trobar-la a faltar dormint als meus braços
No sé com deixar de pensar en aquesta última abraçada
I si hagués sabut que seria l'últim, no l'hauria deixat marxar
Potser ara estaries al meu costat
Mirant pel·lícules al llit, tot embolicat
Però aquest estiu havia de ser com el Sol, sol
Puc ser moltes coses, però mai infidel
Sempre tenia la clau del meu telèfon
Això era una cosa fora del meu control
La meva fràgil noia, el meu vaixell de paper
Et vas ensorrar i vaig intentar arreglar-te
I encara que vas allunyar-te de mi, em vaig quedar
Ara no sóc aquí, però vull que ho sàpigues
Ets més fort del que et penses
I espero que algun dia puguem riure del passat
No hi ha ressentiments aquí, això no és una queixa
Si m'has donat els millors dies
Per això porto el teu nom tatuat a la panxa, mare
T'ho vaig donar tot i ho tornaria a fer
Acabaré la nostra caseta per si tens ganes de tornar
Avui deixo d'escriure't, sense estimar-te
Com oblidar els teus petons després d'aquella migdiada
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, no sap res
Tothom ho sap, tothom ho sap
Tothom ho sap, tothom ho sap
Diuen que saben, no saben res
Per acabar
Sé que seràs el millor artista
Realment no hi ha cap altre com tu
Ets la portada més bonica de totes les revistes
Ho sabria, fins i tot sense vista
Si només escoltant la teva veu
El mar calma qualsevol tempesta
Milers de persones pensen el mateix
No ho dic, per aquest sentiment
I des de Los Angeles ho sabia, ella és el meu MOTOMAMI
Què vindrà després? No ho sé
Però sé que tots els GRAMMY seran per a tu
Estudiaran el teu art amb el pas del temps
Quan planifiquen, sé que sempre et fan servir com a exemple
I encara que et copien, fallaran en l'intent
Perquè només Déu en tria uns quants amb aquest talent
Ets genuí, ets increïble, ets; ets pura alegria, eh, ets medicina
Tu guaris el meu cor
Totes aquestes nits a casa ballant la nostra cançó
I si la vida ens torna a unir
No discutiré amb el destí la raó
(Una vegada més em quedo aquí sense tu)
Caram, nena, et trobaré a faltar
No vaig veure que això s'acabava, sí
(Una vegada més em quedo aquí sense tu)
Aquesta vegada no t'aturaré
M'acomiado, et desitjo el millor, sí
(Oh, oh-oh-oh, oh-oh, com fa mal)
M'acomiado, et desitjo el millor
(Oh, oh-oh-oh, oh-oh, com fa mal)
M'acomiado, et desitjo el millor
(Oh, oh-oh-oh, oh-oh, com fa mal)
Ooh-aah
Hayami hana!
Hayami hana!
Hayami hana!
Hayami hana!
Sí, sí