La cançó 'Hold On Till May' de Pierce The Veil, amb Lindsey Stamey, és una exploració commovedora de l'angoixa emocional i la recerca de consol. La lletra dibuixa la imatge d'una persona que se sent perduda i desconnectada, simbolitzada per la imatge d'assegut 'altura envoltada del sol' entre 'un milió de branques'. Aquesta metàfora suggereix una sensació d'aïllament tot i estar envoltat de connexions potencials. L'interrogant reiterat de 'Mare i pare, em vas buscar?' indica un profund anhel de cura i atenció, del qual l'individu sent que ha estat privat durant molt de temps, provocant una sensació de desesperació.
El cor de la cançó capta un moment d'emoció intensa, possiblement una trobada romàntica, tant apassionada com fugaç. La imatgeria del tren sacsejant les finestres mentre el protagonista i la seva parella criden sobre el so transmet una sensació d'urgència i un desig d'escapar de la realitat. L'amor que comparteixen es descriu com a 'fora de control', cosa que deixa entreveure la seva naturalesa aclaparadora i possiblement destructiva. El compte enrere 'Tres, dos, un, on ha anat?' emfatitza el caràcter transitori del moment i la sensació de pèrdua que se'n deriva.
La cançó també toca temes de l'autodestrucció i la lluita per fer front als traumes del passat. Les línies 'Si jo fos tu, ho guardaria / Mira, estàs desaprofitat / I tornant a pensar en el passat / Estimada, estaràs bé' serveixen per tranquil·litzar que malgrat el dolor, hi ha esperança. per a la recuperació. La promesa de la cantant de 'fer-te sentir bella una vegada més' és un missatge de suport i de possibilitat de curació. 'Hold On Till May' és en última instància una crida a aguantar moments difícils, amb les estacions canviants que representen metafòricament la promesa de dies millors per davant.