La cançó 'How to Never Stop Being Sad' per Dandelion Hands és una exploració commovedora dels mecanismes de còpia i els sentiments profunds de solitud i indignitat. Les lletres serveixen de guia sobre com perpetuar la tristesa, detallar els comportaments i els patrons de pensament que poden atrapar un individu en un cicle de desesperació. L’artista utilitza una sèrie d’accions i diàlegs interns per il·lustrar el procés autodestructiu d’aferrar-se al passat i aïllar-se del present.
La cançó comença amb la idea d’autoengany com a manera de manejar les coses fora del control, cosa que suggereix que mentir-se a un mateix pot ser una salva temporal per a ferides emocionals. A continuació, aprofundeix en comportaments obsessius, com ara sobreanalitzar les comunicacions passades i esperar missatges que no arribin mai, destacant la lluita entre l’esperança i la realitat de l’amor no correspost. L’artista capta l’essència de l’afecte no detectat i el peatge que té l’autoestima i la salut mental.
A mesura que la cançó avança, descriu un descens a l’apatia i l’auto-negació, on el protagonista es converteix en un espectador a la seva pròpia vida. L’esment de “beure amor embotellat” simbolitza la cerca de comoditat i escapar a través de l’alcohol, una metàfora per a l’adormiment del dolor i l’intent d’omplir el buit deixat per l’absència de connexió genuïna. La cançó acaba amb una acceptació descarada de la solitud, cosa que suggereix que l’individu ha trobat una manera de conviure amb la seva pena en lloc de buscar -la.