El 'Dilluns sense feina' de Mitski dibuixa una imatge de les dificultats econòmiques i la recerca d'un afecte genuí enmig de l'adversitat. La cançó s'obre amb una descripció d'una tarda ventosa, ambientant un escenari de lluita ja que el protagonista no pot permetre's les necessitats bàsiques. La menció de no poder comprar menjar o pagar el transport simbolitza una vida de limitacions, on els somnis i les aspiracions es veuen limitats per barreres financeres. L'ambient de vent també es pot interpretar com una metàfora de la turbulència de la vida del protagonista.
El segon vers aprofundeix en les complexitats d'una relació que sembla basar-se en la conveniència més que en l'amor veritable. La línia 'Només m'estima quan hi ha un mitjà amb el qual vol acabar' suggereix que l'afecte rebut és condicional i possiblement manipulatiu, amb l'altra persona amb motius ocults. El protagonista recorda les primeres etapes de la relació quan les coses eren més innocents i no contaminades per l'agenda de l'altre. Aquesta nostàlgia per una connexió més pura és una reflexió punyent de com les relacions poden evolucionar amb el temps, sovint perdent la seva sinceritat inicial.
El cor, amb les seves súpliques repetides de 'treure'm', subratlla l'anhel d'escapar i el desig de ser vist i valorat. Al protagonista no li importa la destinació, sempre que estigui a la llum del sol, simbolitzant transparència i honestedat. Aquest anhel d'obertura i interacció genuïna és una declaració poderosa en el context de reptes econòmics i emocionals. La cançó, per tant, no tracta només de la lluita econòmica, sinó també de la necessitat humana de relacions autèntiques que transcendeixin les circumstàncies materials.
executar lletres