Els cantaré un corregut molt esmentat
El que ha passat allà a la hisenda de la flor
La trista història d'un ranxer enamorat
Que va ser borratxo parrander i jugador
Joan es deia i l'anomenaven xerramecat
Era valent i arriscat a l'amor
A les dones més boniques s'emportava
D'aquells camps no en quedava ni una flor
Un dia diumenge que estava emborratxant
A la cantina li van córrer a avisar
Cuida't, Joan, que ja t'hi busquen.
Són molts homes no et vagin a matar
No va tenir temps de muntar al cavall
Pistola en mà se li van fer fora de munt
Estic borratxo els cridava i sóc bon gall
Quan una bala va travessar el cor
Va créixer la milpa amb la pluja al potrero
I els coloms van volant al pedregar
Bonics toros porten avui a l'escorxador
Quin bon cavall va muntant el caporal
Ja les campanes del santuari estan doblegant
Tots els fidels es dirigeixen a pregar
I pel turó els ranxers van baixant
A un home mort que el porten a enterrar
En una cabanya molt humil plora un nen
I les dones s'aconsellen i se'n van
Només la seva mare ho recorda amb afecte
Mirant al cel plora i resa pel seu Joan
Aquí acabo de cantar aquest corregut
De Joan ranxer xerrat i burlador
Que es va creure, de les dones, consentit
Que va ser borratxo parrander i jugador