'Oh Klahoma' de Jack Stauber presenta un paisatge sonor peculiar i enigmàtic que és característic del seu estil musical, que sovint combina elements de pop indie amb sons lo-fi i experimentals. La lletra d''Oh Klahoma' sembla aprofundir en temes de vulnerabilitat emocional i el pes de portar les càrregues emocionals dels altres.
Les línies d'obertura, 'Fes que els fasers es podriguin / Què t'ha angoixat?' suggereix una confrontació amb la negativitat i la decadència emocional. La frase 'phasers to putre' podria ser una metàfora per posar la mentalitat d'un a un mode destructiu, possiblement com a mecanisme de defensa contra l'angoixa. La cançó continua explorant la idea del bagatge emocional amb la tornada 'Tears falling down at the party / Sddest little baby in the room'. Aquestes imatges dibuixen una imatge d'algú que està aclaparat per la tristesa, fins i tot en un entorn que normalment s'associa amb l'alegria i la celebració. La repetició de 'Pors, digueu-me les pors, no em comencis' implica una reticència a involucrar-se amb aquestes pors profundes, com si reconèixer-les pogués portar a una ruptura.
El cor, 'Em surt una mica de cabell gris per cada ensurt que comparteixes', metafòricament suggereix que l'acte d'absorbir les pors i les preocupacions dels altres envelleix físicament i emocionalment al narrador. Les línies 'No s'han de doblegar' es podrien interpretar com un recordatori que hi ha límits a quant es pot gestionar abans que es trenquin. La naturalesa críptica i repetitiva de la cançó, combinada amb la pronunciació vocal distintiva de Stauber, crea una atmosfera d'introspecció i malenconia, convidant els oients a reflexionar sobre la seva pròpia resiliència emocional i l'impacte de les emocions dels altres en el seu benestar.