Una copa amb vi i verí
Per error criminal del destí
Amb els ulls tapats van beure
Dos que sempre es van donar afecte
Només així trobaran el remei que els donaria pau i oblit.
No sabien que eren germans
Fins molt després d'estimar-se
Com pocs al món s'estimaven
Perquè era el seu destí i la seva sort
Per no continuar més en el pecat
Van decidir el pacte de la mort.
Els pares més cruels són culpables
Qui mai s'ha merescut ser homes
Van per allà enganyant les dones
I negant als seus fills el seu nom
No entenc per què no moren
Abans de fer el mal i les traïcions.
Jo també sóc filla de ningú
Només tinc un cognom
He de donar les gràcies a la meva mare
Ni tan sols he conegut el meu pare
Crec que deu ser un covard
Dels molts que han vingut al món.
Els pares més cruels són culpables
Qui mai s'ha merescut ser homes
Van per allà enganyant les dones
I negant als seus fills el seu nom
No entenc perquè no moren
Abans de fer el mal i les traïcions.