La cançó d'Aespa 'Regalèssia' s'endinsa en les emocions complexes i sovint contradictòries que acompanyen l'enamorament i l'amor. El títol en si, 'Regalèssia', serveix com a metàfora d'alguna cosa que és alhora dolça i amarga, capturant la naturalesa dual dels sentiments descrits a la lletra. La comparació repetida amb la regalèssia suggereix una atracció irresistible però perplexa, que és difícil de deixar anar malgrat la seva naturalesa confusa i de vegades frustrant.
La lletra descriu un remolí d'emocions, des de l'emoció i il·lusió inicials fins a la confusió i frustració posteriors. Línies com 'Teix un gust tan dolç però agre' i 'Oh, sucre i espècies' destaquen els sentiments conflictius que vénen amb l'amor. El cantant es veu inexplicablement atret per algú que no s'assembla a ningú que hagi conegut mai, causant una barreja d'irritació i fascinació. Aquesta muntanya russa emocional s'emfatitza encara més amb les frases repetides 'Vull cridar i cridar' i '넌 정말 regalèssia', que indiquen un amor que és alhora estimulant i embogidor.
L'estil musical d'Aespa, que barreja el pop amb elements electrònics, complementa el tema de la cançó creant un paisatge sonor enèrgic i dinàmic. L'ús de metàfores com 'enganxós enganxós' i 'enganxat 덫에 걸려들어 tot sacsejada' afegeix profunditat a la narració, il·lustrant com l'amor pot sentir-se com una trampa en la qual un caure de bon grat. La cançó captura l'essència de l'amor juvenil: intens, confús i totalment consumit. Parla de l'experiència universal de sentir-se atret per algú que és alhora una font d'alegria i desconcert, fent de 'Regalèssia' un himne relacionat amb qualsevol persona que hagi estat enamorat.