A 'La vida imita la vida', quannnic s'endinsa en la complexa i sovint dolorosa experiència de la identitat i el confinament. La lletra dibuixa una imatge viva d'algú que se sent atrapat dins de la seva pròpia pell, comparant la seva existència amb una presó. Aquesta metàfora de l'empresonament suggereix un malestar profund arrelat i una sensació d'estar atrapat en un estat de dolor perpetu. La frase 'dolor etern' subratlla la naturalesa inacabable d'aquest patiment, deixant clar que no es tracta d'un estat temporal sinó d'una condició crònica que suporta el narrador.
La cançó també explora temes de pèrdua i culpa. La menció d'una nina perduda en un ball i un accident de cotxe posterior simbolitza la innocència i el final brusc d'un temps més senzill i sense preocupacions. La nina, un objecte de la infància, representa una cosa preciosa que es va perdre descuidament, reflectint el sentit de la identitat perduda del narrador. El xoc serveix com a punt d'inflexió, un moment de canvi irreversible que impulsa el narrador a un estat de penediment i culpa. La frase 'Tot és culpa seva' indica una projecció de ràbia i frustració sobre un altre, potser una figura que va imposar la seva identitat al narrador, fent-lo perdre el sentit de si mateix.
La repetició de les línies 'Si caminassis a la meva pell, sentiràs la presó' emfatitza la universalitat d'aquesta experiència, convidant els oients a empatitzar amb la difícil situació del narrador. La juxtaposició d'estar 'embotit' i després voler ser 'deixat sortir' reflecteix la naturalesa contradictòria de la seva existència: sentir-se confinat però anhelar la llibertat. La melodia inquietant i les lletres commovedores de la cançó creen una narrativa poderosa sobre la lluita per la identitat i el dolor de sentir-se atrapat dins d'un mateix.