La cançó de Cordelia 'Little Life' és una peça contemplativa que aprofundeix en els matisos de viure una vida que pot semblar petita o insignificant però que, en definitiva, és satisfactòria per a l'individu que la viu. La lletra planteja preguntes introspectives sobre l'autopercepció i les expectatives que un pot tenir per a la seva vida. Les línies inicials pregunten com voldria ser descrit, suggerint un anhel de comprensió i potser un sentit d'identitat que s'alinea amb els propis valors.
A mesura que avança la cançó, reconeix els reptes i les pressions de la vida ('Una mica més difícil del que pensava, van dir') alhora que reconeix l'estrès i el procés d'envelliment inesperat ('Una mica més gran del que pensava que seria '). Malgrat aquestes constatacions, el cor revela un sentiment d'acceptació i fins i tot afecte per aquesta 'petita vida'. La repetició de 'Crec que m'agrada aquesta petita vida' serveix com a afirmació de la satisfacció amb les circumstàncies pròpies, per modestes que siguin.
Les imatges de 'somriure sobre espelmes' i 'creuar els braços per on van aquestes mans' dibuixen una imatge de moments íntims i estimats que contribueixen a la bellesa d'una vida senzilla. La cançó suggereix que, tot i que la vida no sempre compleix les grans expectatives, hi ha alegria que es pot trobar en les petites experiències quotidianes. L'acceptació de la incertesa ('res no és segur') i la consciència que ja no causa dolor indiquen un viatge cap a l'autoacceptació i trobar la pau dins de la 'vida ximple' que un porta.